No em marxaràs, ni que diguin que el nom es confon entre els noms. La LLUM ja és als meus ulls: he après a enfocar, a enquadrar, a tractar-la. I entre la boira, o la nit més llarga, et dic i hi ets. Deixo el nostre bloc obert, per si voleu escriure'ns el comiat. T'estimo, Josep. Fins sempre.
PS. Compro el llibre que em vas fer. Per fullejar-lo sempre, perquè ens sobrevisqui.
Si obres,
que el pom
rodoli
al cos
i en mà
cremi.
Torna,
com el pa,
a fer-me el pes,
a enfarinar-me.
I desa'm,
pedra
avall,
resclosa
...
aigües
del no
Encara et sento parlar-me: dius que ens hem begut l'enteniment, que l'economia mana, que els interessos grans sempre seran predominants. Me mires i abaixes la veu, em demanes perdó i dius que qui maltracta una dona no té nom de persona ni de res del que comporta ser sàpiens. Em demanes perdó, i dius que no entens res, que fer-te més gran només et confon més, i que tingui paciència amb tu. T'escolto, ulls oberts, t'agafo de les mans i et dic que tens un cor gran, un cervell privilegiat i que t'estimo. Hi tornes, amb el cor encongit, per entendre aquest món estrany.
Els estius (tots els dies que vam estar junts van ser estius) envejaven els diàlegs de l'amor. A l'església del turó damunt la vila m'ho vas dir, mentre queia el silenci entre els nostres cossos.
Et dic poc a poc, com el peix que s'empassa l'ham. La teva inicial se'm clava a la gola i et torno a dir, encara recelosa de l'oxigen que em queda per a les altres lletres. Obro la boca, una serp cova un niu d'espècies picants. Eres el JO que em mancava... I et torno a dir, com un peix que aprèn a respirar fora de l'aigua.
Sota el llençol de la boira, els braços em fan de teulada. Dits hàbils em despullen l'epidermis, treuen gafets a la por i alliberen els mugrons de la bellesa que sempre admiraves. Al besllum del novembre, les teues mans tornen a fer baf al cos que feies venir només mirant-te'l. "Ets preciosa", vas dir, quan feia poc que et coneixia. Jo et vaig somriure, sota la boira tan nostra.
La tardor espera els meus passos. Me guies, i en faig fotografia. Bufa'm al clatell per deixondir-me...clico massa sovint el passat, i em faig safareig. Saps? Ja estic aprenent a somriure...
Sóc dona i militant feminista. Docent per pagar factures. Escric (contes, poesia) i tradueixo poesia de l'anglès per vocació. Mare de 2 meravelles. AH! Col·lecciono arracades, també :-)
