dijous, 24 de novembre de 2016

Sota el llençol

Sota el llençol de la boira, els braços em fan de teulada. Dits hàbils em despullen l'epidermis, treuen gafets a la por i alliberen els mugrons de la bellesa que sempre admiraves. Al besllum del novembre, les teues mans tornen a fer baf al cos que feies venir només mirant-te'l. "Ets preciosa", vas dir, quan feia poc que et coneixia. Jo et vaig somriure, sota la boira tan nostra.