diumenge, 30 d’octubre del 2016
Planta't al meu davant
Mentre tornava dels escenaris (aquesta tardor que no minva, ni el groc dels arbres) t'he imaginat plantat al meu davant. Obries la boca per rebre-m'hi, les mans cap a l'esquena, i el meu cos rotund (oh, els teus ulls quan em vas saludar per primer cop) encabint-s'hi, trencaclosques del desig. Fórem companys de llum i terra, d'or i de gents. Puja a l'escenari: la meva boca et diu el gest i el vers adient.
Sóc dona i militant feminista. Docent per pagar factures. Escric (contes, poesia) i tradueixo poesia de l'anglès per vocació. Mare de 2 meravelles. AH! Col·lecciono arracades, també :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)