diumenge, 30 d’octubre del 2016

Planta't al meu davant

Mentre tornava dels escenaris (aquesta tardor que no minva, ni el groc dels arbres) t'he imaginat plantat al meu davant. Obries la boca per rebre-m'hi, les mans cap a l'esquena, i el meu cos rotund (oh, els teus ulls quan em vas saludar per primer cop) encabint-s'hi, trencaclosques del desig. Fórem companys de llum i terra, d'or i de gents. Puja a l'escenari: la meva boca et diu el gest i el vers adient. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada