dimarts, 20 de desembre de 2016

Sàpiens? On?

Encara et sento parlar-me: dius que ens hem begut l'enteniment, que l'economia mana, que els interessos grans sempre seran predominants. Me mires i abaixes la veu, em demanes perdó i dius que qui maltracta una dona no té nom de persona ni de res del que comporta ser sàpiens. Em demanes perdó, i dius que no entens res, que fer-te més gran només et confon més, i que tingui paciència amb tu. T'escolto, ulls oberts, t'agafo de les mans i et dic que tens un cor gran, un cervell privilegiat i que t'estimo. Hi tornes, amb el cor encongit, per entendre aquest món estrany. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada